Apa
va!
Apa
va!
Murr
astut, hàbil
truc
estratègia màgica
festegen
flirtegen, estan interessats a tenir una relació
vós sou
vostè és
ideat
pensat, planificat
plagues
pesats, insistents
foraste
algú que no forma part de la comunitat, de fora
em digué
em va dir
seve
seriós
desatè
no prestar atenció.
prego
demano si us plau
amb bonhomia
amabilitat, bona disposició
rebedor
l'entrada de la casa
un posat
un aire, una certa actitud
mirant de cua d’ull
mirant pel costat de l'ull
de l’empaperat
de la paret
’errava
s'equivocava
Se us ofereix
necessita
bata
Dispense
Disculpi
comptav
confiava
patilles
tenia cura de m
em cuidava
lepolies
palpar-me
tocar temptativament amb les mans
cuitós
que fa quelcom amb pressa, ràpidament
fera
animal
el captiveri
captivitat, no llibertat
passador
més fàcil de passar, més tolerable
La
dèbil
Fou
va ser
depressa
ràpidament
encomanava
contagiava
engrescamen
entusiasme, il·lusió
fa capgirell
tombarelles, girs
la tebio
ni fred ni calent, tebi
es faci benbé càrre
entengui
en la comesa de llur ofici
quan fan la seva feina
m’embellia
em feia bella, bonica
d’esquitllentes
intentant no fer-ho de forma òbvia
val més
és millor
lluïa
es veia, tenia aparença de
emparant-me
excusant-me
em plau
m'agrada, em satisfà
estrenava
portar (una peça de roba, un "look") per primera vegada
feia goig
feia bon aspecte, estava guapo
e bat a bat
totalment
fou
va ser
hom
algú
es brides
escombrar
un rau-rau
un pensament constant a la consciència
me l’ha feta més grossa
m'ha creat una situació impossible
inexorablement
de forma inflexible
estrènyer
us en sortíeu
solucionàveu la situació
hom
algú
Vó
vostè
Vós rai!
expressió per treure la importància (Això rai!, tu rai!)
Ex: - Estic cansat... - Tu rai, que demà pots dormir fins tard! Jo, en canvi, entro a treballar a les 7!
Em cridà
em va cridar (vine, vine!)
em vaig ben lluir...!
la vaig cagar
Deixeu-la estar
no feu cas, no escolteu
a par
separat de la resta de persones
digué
va dir
m’enardia
m'excitava
pròxim
quan era a prop, estava a punt de
paren
posen (parar una trampa)
se’n surti.
se salvi (sortir-se'n- sortir sense problemes d'una situació complicada)
Ex: Estic estudiant per al test però no sé si me'n sortiré (si aconseguiré aprovar)
Em pots ajudar amb aquest exercici? No me'n surto!
la Providència
el destí
la trampa
triar.
escollir
filigranes
convindrà amb mi
estarà d'acord amb mi
mateix
vostè mateix! - en aquest cas es refereix que ell ha de ser qui prengui la decisió i qui en rebrà la conseqüència
Vós
vostè
Em contestà
em va contestar (em va respondre)
una espurna
ensescau
ens és més convenient, que ens va millor
tenir esma
tenir força
aprofitàrem
vam aprofitar
hi vingueren bé
ho van acceptar, van estar d'acord
m’acusà
em va acusar
picardiosamen
de forma astuta
constituïen
formaven
em donaren assistència
em van ajudar
Dispenseu
disculpin
es compadiren de mi
va sentir compassió per mi
bocins
caigué
va caure
graons
arribà
va arribar
i lliscà
se m’escap
se'm va escapar
feble,
dèbil
m’abandonà
em va abandonar
esverada,
nerviosa (esverat/da)
a cap més banda
a cap altre lloc
fou
va ser
grata
agradable
amb fermesa
amb força
manyagament
afectuosament
em somrigué
em va somriure
encarregat
demanar o reservar un servei o un objecte
es presentà
es va presentar
em robà
em va robar
es a veure
cap relació
afegí
va afegir
del ram
d'aquest sector professional
amb el temps
en el futur
m’obrí
em va obrir
e m’esmunyia de les mans comun peix viu.
aferrant l
agafant amb força
una dèria
una mania, una obsessió
conegut
persona coneguda
aliena
no pròpi/a (aliè/aliena)
parent
familiar
preguntaren
vvan preguntar
immutava
canviava, modificava
m’anava mullant
em mullava progressivament
regalimava
l’estupefacció
total sorpresa
clatell
gel
m’empenyés
de cop i volta
de sobte, inesperadament, per sorpresa
res no feia suposar
res (no) indicava
maldecaps
problemes
l’escalforeta
petita escalfor, sensació càlida
no hi havia pas qui m’empatés la basa
ningú ni res podia molestar-me o fer-me menys feliç
ens coneguérem
ens vam conèixer
mudat
ben vestit, elegant
vet aquí
expressió que utilitzem per començar a explicar una història o conte
Respongué
va respondre
semblant
similar
esverament
nerviosisme
asseguràrem
vam assegurar
capficament
preocupació
elmentó
la barbeta
de debò
veritat, real
torçadament
de manera equivocada, no correcta
obrava
em comportava, actuava
fer-me veure
indicar-me
alçar-me
aixecar-me, posar-se de peu
Ja hi torna
expressió equivalent a "un altre cop", per indicar que algú repeteix el mateix tema, és pesat i insistent
plegades
juntes
murmuraren
van murmurar (van dir en veu baixeta)
lirona
ximple
endevinaires
que endevinen coses
—respongué
va respondre
Oh, ves!
això rai! (Expressió per treure importància a quelcom)
has perdut el seny
t'has tornat boja?
preguntà
va preguntar
reny
de renyar (el que fan les mares quan creuen que hem fet una cosa malament)
et volta
és al teu voltant, és a prop
amatent
disposat/da, a punt
llegí
va llegir
planeta
en aquest context, destí
no s’hi amoïnà
no es va amoïnar
tirar-hi
en aquest context es referiex a pagar els deu cèntims per rebre la bonaventura de l'ocell
la beneiteria
la ximpleria
bonaventura
la sort, el destí
bec
voltava
envoltava
gàbia
en sortir
quan he sortit
sol·licità
va sol·licitar
no me’n sabré esta
no ho podré evitar
exclamà
va exclamar
Quina lata!
habitualment es diu quina llauna!, per referir-se a quelcom que és pesat i avorrit, quelcom que és repetitiu i cansa
amb un fil de veu
baixet, amb poca força
deixondir-me
animar-me, despertar-me
esma
no tenir esma- no tenir força
bada
obrir
Au, au!
va, va!
abatiment.
sensació de perdre la força física o anímica
compadir-se
sentir compassió
amistós
d'amic
de cap a peus
totalment
alè
aire
s’emparà
es va apoderar de mi
m’abandonà
em va abandonar
l’esguard
la mirada
d’esma
instintivament
recolzar-me
posar el pes del cos o una part del cos
m’obligà
em va obligar, em va forçar
cobriment de cor
calaix
plec
una pila de papers
triomfalment
amb sensació de victòria, de triomf
—interrompé
va interrompre
dormitori
habitació on dormim
despatx
oficina, habitació dedicada a la feina
rebuts
factures dels serveis que paguem (com la llum, l'aigua)
a les bones
de bones maneres, sense enfadar-se ni utilitzar agressivitat o violència
pare
presteu, poseu
mobles
cambra
habitació, sala
ésser
ser
la disposició
la distribució, la localització