Oh, ves!
això rai! (Expressió per treure importància a quelcom)
Oh, ves!
això rai! (Expressió per treure importància a quelcom)
lirona
ximple
endevinaires
que endevinen coses
has perdut el seny
t'has tornat boja?
reny
de renyar (el que fan les mares quan creuen que hem fet una cosa malament)
et volta
és al teu voltant, és a prop
preguntà
va preguntar
llegí
va llegir
amatent
disposat/da, a punt
la beneiteria
la ximpleria
no s’hi amoïnà
no es va amoïnar
planeta
en aquest context, destí
tirar-hi
en aquest context es referiex a pagar els deu cèntims per rebre la bonaventura de l'ocell
en sortir
quan he sortit
bonaventura
la sort, el destí
bec
gàbia
sol·licità
va sol·licitar
voltava
envoltava
exclamà
va exclamar
no me’n sabré esta
no ho podré evitar
Quina lata!
habitualment es diu quina llauna!, per referir-se a quelcom que és pesat i avorrit, quelcom que és repetitiu i cansa
deixondir-me
animar-me, despertar-me
amb un fil de veu
baixet, amb poca força
bada
obrir
esma
no tenir esma- no tenir força
amistós
d'amic
Au, au!
va, va!
s’emparà
es va apoderar de mi
compadir-se
sentir compassió
de cap a peus
totalment
m’abandonà
em va abandonar
l’esguard
la mirada
abatiment.
sensació de perdre la força física o anímica
alè
aire
recolzar-me
posar el pes del cos o una part del cos
d’esma
instintivament
plec
una pila de papers
m’obligà
em va obligar, em va forçar
cobriment de cor
despatx
oficina, habitació dedicada a la feina
triomfalment
amb sensació de victòria, de triomf
—interrompé
va interrompre
dormitori
habitació on dormim
calaix
rebuts
factures dels serveis que paguem (com la llum, l'aigua)
pare
presteu, poseu
mobles
Ara bé
Però
cambra
habitació, sala
la disposició
la distribució, la localització
passatemps
en aquest cas es refereix a l'endevinalla
a les bones
de bones maneres, sense enfadar-se ni utilitzar agressivitat o violència
ésser
ser
em vaig disposar
vaig decidir
l’assumpte
la situació
pel que feia a ell
a ell
Resoltamen
de forma decidida
donant a entendre
amb la implicació
no era del seu gust
no li agradava
afegí
va afegir
endevinalles
frases que amaguen un enigma que cal endevinar. S'utilitzen molt amb els nens petits
dir-hi la seva
dir la seva opinió
anunci
anunci publicitari
’entestament
tossuderia, obsessió
mena
tipus
furs
jurisdicció
digué
va dir
cap de casa
cap de família
revaler
fer considerar
de seguida
immediatament, ràpidament
pretendent
digu
va dir
sumamen
molt
afegí
va afegir
adreçant-se
dirigint-se verbalment
feinejar
fer feina
galifardeus
nens que no paren, son capaços de tot, fan coses que no haurien de fer
mulle
dona
davantal
eixugant-se
assecant-se
obscures
complexes
jovial
alegre
acostar-se
apropar-se
criatures
nens
ho allargueu
ho feu durar més temps
grossa
gran, no petita
hi vinc bé
em sembla bé
rialleta
petita rialla (riure)
tapar-me
cobrir-me
no se’m va ocórre
no em va venir al cap, no vaig poder pensar en
es fixav
mirava amb atenció
li plaïa
li agradava
Allargà
va apropar les mans
minyó
noi (sovint, tot i que no sempre, s'utilitza de forma afectuosa)
li costava pas seguir una plasenteria de joventut
entenia la situació dels joves
sabia fer-se càrrec deles cose
entenia les coses
posat a fe
arribada la circumstància
menjador
part de la casa on dinem, mirem la tele, llegim
onava bo de veure
feia goig, era bonica
A l’escala
Si ho desitgeu, oodeu escoltar una lectura d'aquest fragment del conte en aquest enllaç
fingiu
fer teatre, no actuar de forma sincera
alçant
aixecant
fer via
en aquest context, progressar, avançar
truc
estratègia màgica
Apa
va!
festegen
flirtegen, estan interessats a tenir una relació
Murr
astut, hàbil
ideat
pensat, planificat
plagues
pesats, insistents
vós sou
vostè és
desatè
no prestar atenció.
em digué
em va dir
foraste
algú que no forma part de la comunitat, de fora
prego
demano si us plau
de l’empaperat
de la paret
amb bonhomia
amabilitat, bona disposició
seve
seriós
Se us ofereix
necessita
un posat
un aire, una certa actitud
rebedor
l'entrada de la casa
bata
mirant de cua d’ull
mirant pel costat de l'ull
’errava
s'equivocava
patilles
Dispense
Disculpi
palpar-me
tocar temptativament amb les mans
tenia cura de m
em cuidava
fera
animal
comptav
confiava
passador
més fàcil de passar, més tolerable
cuitós
que fa quelcom amb pressa, ràpidament
depressa
ràpidament
lepolies
el captiveri
captivitat, no llibertat
Fou
va ser
La
dèbil
engrescamen
entusiasme, il·lusió
encomanava
contagiava
la tebio
ni fred ni calent, tebi
fa capgirell
tombarelles, girs
m’embellia
em feia bella, bonica
es faci benbé càrre
entengui
en la comesa de llur ofici
quan fan la seva feina
emparant-me
excusant-me
d’esquitllentes
intentant no fer-ho de forma òbvia
val més
és millor
estrenava
portar (una peça de roba, un "look") per primera vegada
feia goig
feia bon aspecte, estava guapo
lluïa
es veia, tenia aparença de
em plau
m'agrada, em satisfà
fou
va ser
e bat a bat
totalment
hom
algú
escombrar
un rau-rau
un pensament constant a la consciència
me l’ha feta més grossa
m'ha creat una situació impossible
inexorablement
de forma inflexible
estrènyer
es brides
us en sortíeu
solucionàveu la situació
Vó
vostè
hom
algú
Vós rai!
expressió per treure la importància (Això rai!, tu rai!)
Ex: - Estic cansat... - Tu rai, que demà pots dormir fins tard! Jo, en canvi, entro a treballar a les 7!
Deixeu-la estar
no feu cas, no escolteu
digué
va dir
em vaig ben lluir...!
la vaig cagar
a par
separat de la resta de persones
pròxim
quan era a prop, estava a punt de
se’n surti.
se salvi (sortir-se'n- sortir sense problemes d'una situació complicada)
Ex: Estic estudiant per al test però no sé si me'n sortiré (si aconseguiré aprovar)
Em pots ajudar amb aquest exercici? No me'n surto!
Em cridà
em va cridar (vine, vine!)
m’enardia
m'excitava
paren
posen (parar una trampa)
la trampa
la Providència
el destí
convindrà amb mi
estarà d'acord amb mi
triar.
escollir
filigranes
Vós
vostè
mateix
vostè mateix! - en aquest cas es refereix que ell ha de ser qui prengui la decisió i qui en rebrà la conseqüència
una espurna
ensescau
ens és més convenient, que ens va millor
Em contestà
em va contestar (em va respondre)
aprofitàrem
vam aprofitar
m’acusà
em va acusar
tenir esma
tenir força
picardiosamen
de forma astuta
hi vingueren bé
ho van acceptar, van estar d'acord
constituïen
formaven
em donaren assistència
em van ajudar
es compadiren de mi
va sentir compassió per mi
caigué
va caure
Dispenseu
disculpin
bocins
graons
arribà
va arribar
se m’escap
se'm va escapar
i lliscà
esverada,
nerviosa (esverat/da)
m’abandonà
em va abandonar